Girona, 5 de desembre de 2017

L’estudi «El pasturisme: un producte turístic nou per a les comarques gironines? Anàlisi de recursos i propostes de futur» avalua la viabilitat de la implantació del pasturisme com un producte de turisme innovador, vivencial i sostenible a les comarques gironines

L’activitat de pasturisme s’adreça a turistes més especialitzats, que cerquen una experiència única, memorable i autèntica, vinculada al territori, a la seva gent i a la seva gastronomia

Avui, a la Diputació de Girona s’ha presentat l’estudi «El pasturisme: un producte turístic nou per a les comarques gironines? Anàlisi de recursos i propostes de futur» a càrrec de Pere Vila, president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, les autores del treball i doctores en geografia i medi ambient, Neus Monllor i Emma Soy, i Joan Bassets, president de Visita Granges i responsable d’ecogarrotxa.

La publicació és el resultat de la beca de recerca i investigació turística Yvette Barbaza de l’any 2015, impulsada pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona, i s’edita coincidint amb l’Any de la Sostenibilitat de la Costa Brava i el Pirineu de Girona.

L’objectiu general del treball de recerca és avaluar la viabilitat de la implantació del pasturisme com un producte de turisme vivencial innovador a les comarques gironines. Com a objectius derivats d’aquesta implantació hi ha: enfortir els vincles entre les microempreses locals (agràries, gastronòmiques i turístiques), incrementar les oportunitats de generar nous ingressos al sector agroramader mitjançant l’activitat turística i posicionar la destinació Costa Brava i Pirineu de Girona com la primera que ofereix el pasturisme, entre d’altres.

El treball, realitzat per les investigadores Neus Monllor i Emma Soy, es va portar a terme durant el 2016 i ha consistit en la revisió documental amb relació al turisme vivencial i a experiències ja existents al País Basc, als Alps italians, a Nova Zelanda i també a Catalunya, amb els programes «Benvinguts a pagès», «Visita granges», «Vine a pagès! Experiències agroturístiques al Ripollès, Pirineu de Girona»; en l’organització de grups de treball amb agents estratègics que han permès contrastar la proposta del concepte de pasturisme i també amb els actors públics i privats que fomenten el desenvolupament, l’impuls i la dinamització dels sectors agrícola, ramader i turístic; en l’elaboració de tretze entrevistes a explotacions de pastura; en el recull de trenta enquestes a turistes que han experimentat una visita de pasturisme i, finalment, en la proposta de desenvolupament d’un pla d’implementació a les comarques gironines amb l’objectiu d’enfortir les experiències que ja funcionen i fomentar-ne de noves. Es proposen algunes accions com ara la creació d’una guia sobre pasturisme, d’un pla formatiu per a les empreses o d’un lloc sobre pasturisme.

El primer resultat de la recerca és la definició del pasturisme com a experiència  turística basada en l’activitat agrària i alimentària vinculada a la pastura amb l’objectiu de gaudir, descobrir i conèixer el món ramader, els seus paisatges, les persones que ho fan possible i els aliments que es produeixen, amb una repercussió positiva per a la població local i el desenvolupament rural. També, el pasturisme presenta diferents categories en funció de la relació que el turista té amb la pastura i amb l’experiència sensorial que el producte li ofereix. Així, es distingeixen el pasturisme passiu, el pasturisme indirecte, el pasturisme directe amb demostració i el pasturisme directe amb experiència.

El segon resultat de la recerca és la constatació d’una realitat emergent a les comarques gironines i a altres territoris catalans d’un nou tipus de turisme vivencial que s’està organitzant i articulant com a oferta innovadora, emmarcada en una modalitat de turisme sostenible vinculat als productes agroalimentaris locals.

Les comarques gironines són un territori en el qual la pastura presenta un alt percentatge de la superfície agrària útil. Els recursos tècnics vinculats a la pastura es basen en tot el que el territori pot oferir per tal de crear el producte turístic, des dels allotjaments fins als establiments de restauració, els esdeveniments culturals (fires, activitats familiars, mostres gastronòmiques i museus) o els comerços locals. Aquest fet mostra la idoneïtat de la demarcació per desenvolupar i articular el pasturisme.

L’estudi «El pasturisme: un producte turístic nou per a les comarques gironines? Anàlisi de recursos i propostes de futur» conclou amb una proposta de Pla d’Implementació del Pasturisme a les Comarques Gironines en quatre anys perquè les potencialitats que s’han identificat en aquest estudi esdevinguin una realitat en els propers anys, i la destinació Costa Brava i Pirineu de Girona pugui captar noves tipologies de turistes més especialitzats, que cerquen una experiència única, memorable i autèntica, vinculada al territori, a la seva gent i a la seva gastronomia.

Les autores del treball, Neus Monllor i Emma Soy, han explicat què les va inspirar a dur a terme la investigació: «La pagesia es reinventa cada dia, i la nostra coneixença del territori ens va portar a intuir que alguna cosa nova està passant a les explotacions agràries familiars de les comarques gironines. El tàndem agroturístic és una oportunitat excel·lent per a aquesta nova pagesia, una generació de persones joves que volen treballar al camp i viure al món rural». L’estudi es desenvolupa a l’àmbit rural perquè «el relat de les persones que des de l’alba fins al crepuscle remenen la terra per alimentar-nos el trobem bàsicament a l’espai rural. Un món ric i divers que necessita articular ponts i sinergies amb l’urbà». I afegeixen també que «el pasturisme és una proposta de diàleg i connexió entre els que desconeixen la pastura i els que la viuen a flor de pell».

Joan Bassets, president de Visita Granges i responsable d’ecogarrotxa, ha destacat que «el pasturisme permet promoure els intangibles d’un producte local, li proporciona valor i, alhora, busca la connexió directa amb el consumidor final».

Pere Vila, president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, manifesta que «l’activitat turística a les comarques gironines presenta signes d’innovació en diferents aspectes de la seva oferta, en la qual s’inclou el turisme vivencial relacionat amb el món rural, els espais naturals i els productes alimentaris locals». Vila afegeix que «el pasturisme és un producte turístic que reivindica el territori i crea vincles i sinergies socioeconòmiques entre empreses del territori, alhora que afavoreix que el turista que arriba a la Costa Brava i el Pirineu de Girona pugui gaudir d’una experiència autèntica, única i vital».

Resultats de l’anàlisi qualitativa i quantitativa de l’estudi

Del treball de camp de les investigadores a les tretze explotacions agràries seleccionades, situades en quatre de les vuit comarques gironines —el Ripollès, la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Baix Empordà—, es desprèn que l’activitat principal de les quals és la producció de carn de diferents tipus de bestiar (boví, cabrum i oví), però també hi ha explotacions que produeixen llet i elaboren formatges. En dotze casos, la pastura és la característica present en l’activitat de l’explotació. En general es tracta d’empreses petites amb pocs treballadors i de caràcter familiar. El perfil de la persona titular de les explotacions incloses a la mostra de l’estudi és el d’una mitjana d’edat jove (38,5 anys), de gènere masculí (77 %) i amb estudis (universitaris o formació professional). El 69 % de les persones entrevistades provenen de famílies pageses, mentre que el 31 % restant són nouvingudes al món agrari.

Sobre la base de la trentena d’enquestes realitzades als visitants que practiquen pasturisme a les explotacions gironines analitzades, les dades defineixen un perfil de client familiar o de grup d’amics (94 %), el 54 % tenen entre 40 i 60 anys, i només el 20 % tenen estudis universitaris. Gairebé la meitat provenen de Barcelona o rodalia, el 33 % de les comarques gironines, i la resta, de fora de Catalunya. La majoria s’han assabentat de l’activitat a través del boca-orella, i alguns també per Internet o per altres mitjans, com els mitjans de comunicació.

Conèixer l’activitat agroramadera i passar una bona estona a l’aire lliure són les dues motivacions principals que expressen els turistes que els han dut a fer l’activitat. La motivació és moderada pel que fa a conèixer el paisatge i l’entorn on es fa l’activitat, i finalment, comprar productes i contribuir econòmicament a l’explotació es troben entre les motivacions secundàries. En general, els turistes es mostren molt satisfets per l’activitat. La satisfacció és especialment alta per la relació qualitat-preu —a l’entorn dels 5 euros per persona per un servei que dura entre 1,5 i 2,5 hores—, per la informació rebuda durant l’activitat, per la durada de l’activitat i per l’aprenentatge adquirit.

Cliqueu a l’enllaç per accedir a l’estudi:

El pasturisme: un producte turístic nou per a les comarques gironines? Anàlisi de recursos i propostes de futur.