Pocs llocs al món concentren en un petit territori tanta història, tant paisatge i tanta cultura del vi com l’Empordà.

Són 2.500 anys d’història que avui es poden admirar sobre el terreny, partint d’Empúries i els altres jaciments arqueològics de la costa empordanesa, on es conserven restes de premses i fàbriques d’àmfores que ens parlen del gran comerç marítim dels nostres vins per tot el Mediterrani durant l’època romana.

La del vi va ser una activitat que va decaure arran de l’enfonsament de l’Imperi romà i la invasió musulmana, però que va rebrotar amb la Reconquesta, sobretot amb el regnat franc de Carlemany (742-814), que va impulsar la recuperació de la vinya a les dues bandes dels Pirineus. Posteriorment, li van donar una nova empenta els monestirs medievals, com els de Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera i Santa Maria de Vilabertran, els quals tenen registrats més de 1.000 anys d’expansió monàstica de la vinya empordanesa.

Sant Pere de Rodes conserva documentació de les seves vinyes des de l’any 878 i fins que fou abandonat pels monjos benedictins el 1798. Avui s’hi pot visitar el monestir i el seu gran celler del segle xvii, alhora que es contempla un majestuós paisatge del cap de Creus, que durant segles va estar cobert de vinya, la principal font d’ingressos d’aquest gran monestir independent, que depenia directament de la Santa Seu.

L’Empordà també exhibeix als visitants les cicatrius que va deixar sobre la terra la plaga de fil·loxera, que a partir del1879 va arrasar tota la vinya catalana. Va ser justament per aquestes terres frontereres amb França per on l’insecte va entrar al nostre país. Actualment queden sobre el terreny 30.000 km de murs de pedra seca abandonats, que mostren la gran extensió de vinya conreada durant la febre d’or de la vinya i el vi a final del segle xix. Ara el paisatge sembla un llibre obert que ens explica un segle d’abandonament de la vinya, la ruïna i la despoblació posterior a la plaga i els intents actuals de recuperar una tradició vitivinícola mil·lenària.

Així mateix, hi perviuen algunes de les cooperatives creades a partir de la tercera dècada del segle xx per recuperar la vinya i el vi. Visitar-les representa una immersió cultural molt més important que tastar vins, perquè ens permet entendre les estructures socials i econòmiques dels pobles i del món agrícola empordanès.

Afortunadament, els darrers anys s’han engegat desenes d’iniciatives privades que han promogut el renaixement vitivinícola de la comarca i la consolidació de la DO Empordà. Així doncs, la revitalització de la zona posa a disposició del visitant una de les destinacions enoturístiques més atractives d’Europa: amb història, cultura i identitat, a més d’un bon nombre de cellers històrics i una nova generació d’emprenedors que estan recuperant les velles vinyes dels seus avis i aplicant-hi les tecnologies més modernes.

L’Empordà ofereix paisatges de vinya impressionants. És el bressol de vins que expressen tota l’essència del Mediterrani. Aglutina una cultura gastronòmica reconeguda a tot el món, amb una autèntica constel·lació d’estrelles Michelin i una oferta il·limitada de cuina casolana, fortament arrelada a la terra i als productes locals. Aporta, a més, una de les infraestructures hoteleres i turístiques més notables del Mediterrani, vinculades al turisme de sol i platja, al turisme rural, al turisme actiu i al turisme enograstronòmic.

És així com neix la Ruta del Vi DO Empordà, impulsada pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona i que gaudeix de la col·laboració del Consell Regulador de la DO Empordà i el sector turístic de les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà.

“El vi té la màgia de fer-nos somniar i de traslladar-nos a uns paisatges on estaríem encantats llegint, contemplant o endinsant-nos en el plaer dels sentits. Sense voler afirmar que sigui essencial per a la supervivència de la humanitat, sí que es pot dir que el vi ajuda a enfortir el patrimoni cultural i que uneix la gastronomia, el paisatge i l’oci. Més que mai, la nostra societat està mancada d’elements que ens apropin a la natura i que ens proporcionin un plaer sa, que dilatin el temps per crear un parèntesi afectiu amb les persones que apreciem, que ens aportin positivitat en aquest món que ens toca viure, modelant-lo, cuidant-lo, aprofundint els sentiments de reverència, meravella i pertinència. L’Empordà, bressol cultural del vi, amb els seus paratges i parcs naturals, n’és la certesa.

[…] Prepareu-vos per assaborir vins fins, saborosos, generosos, reflexius, seriosos, accessibles, riallers, vestits d’autèntics i amanits per un cel atramuntanat, i per tastar vitalitat emprenedora. Gaudiu de la ruta amb l’optimisme que brolla d’un Empordà enoturístic reforçat per l’excel·lència gastronòmica d’una cuina troncal i lluminosa que l’acompanya, ara més que mai.”

Josep Roca i Fontané, El Celler de Can Roca